L'origen de Calella com a nucli habitat se situa a mitjans del segle XVIII. Anteriorment era un territori desert, potser amb alguna casa o barraca aïllada. Quan les incursions dels pirates varen començar a remetre, els pescadors de Palafrugell s'instal·laren a la costa. El primer document on apareix un rastre de residència fixa a Calella és de 1746.
El port de Calella, que arribà a disposar d'un duaner propi, tingué la seva importància durant l'esplendor de la indústria surera, ja que molt suro de les indústries palafrugellenques s'exportava per mar, a més d'altres productes. Les Voltes antigues daten d'aquest període. L'època de prosperitat estava acabant quan es va bastir l'església, acabada al 1887, i l'escola, construïda un any després a expenses dels veïns del poble.
A finals del segle XIX, els palafrugellencs havien adoptat el costum europeu dels banys de mar. Les classes populars es desplaçaven sovint els diumenges a Calella i la burgesia hi edificà les cases del Canadell o de la Barandilla per passar-hi els estius. Abans de la guerra civil ja existien a Calella tres hotels, la qual cosa prova que hi havia una clientela fixa d'estiuejants, encara que poc nombrosa i bàsicament del país. Calella era llavors un poble més aviat pobre on la majoria dels seus habitants subsistia gràcies a la pesca i als seus horts.
El turisme estranger féu la seva aparició als anys 50 del segle passat i es desenvolupà de manera espectacular durant els anys seixanta. La seva arribada va canviar la vida dels calellencs, que abandonaren la pesca, ja força tocada per l'aparició de barques a motor que no encaixaven un port tan petit, i es dedicaren al turisme. El pescador calellenc pogué llogar habitacions, vendre la seva caseta de primera línia de mar i construir-se dos habitatges amb els beneficis.
A diferència de tantes localitats de la nostra costa, el nucli antic del poble es va mantenir gairebé intacte a l'època de la febre urbanitzadora. Les urbanitzacions es van estendre cap als afores i l'alçada de les noves edificacions va ser limitada, amb la qual cosa Calella, tot i el seu evident creixement, ha pogut mantenir un encant de poble mariner.