Quan l’any 1927, el Coronel Nicolai de Woedvoski i la seva esposa Dorothy, varen arribar a Calella per primer cop, primer s’havien hostatjat a l’hospedería del Far de Sant Sebastià, però després varen resoldre que lo més pràctic era viure al propi nucli de Calella, a les Voltes. Allà hi havia l’establiment de Ramon Agustí i la seva família, era restaurant, botiga i correus. Després construirien l’actual Hotel Mediterrani sobre la platja del Port Pelegrí. Doncs bé la parella Woedvoski amb l’ajuda d’una barca i un pescador anaven explorant la costa des de Calella fins a Castell. Varen fer els primers banys a la Cala d’en Massoni i qui ho havia de dir que anys més tard, fou batejada com "la banyera de la Russa". Quant al capvespre tornaven a Calella, tenien una habitació amb vistes al mar, es vestien i baixaven a veure com en Ramon els hi cuinava un suquet de peix, plat típic dels pescadors. El primer cop que Nico, el Coronel, va entrar a la cuina i va veure la cassola de terra, fumejant i va olorar el suquet, va tancar els ulls i va quedar fascinat. Va donar-li l’impresió de respirar un porro, però amb proteïnes de marisc. Quant va obrir els ulls va contemplar que l’espectacle era magnífic. El suquet feia el xup, xup, amb les gambes, els musclos, la sèpia, les cigales, com també les patates, com si ballessin, el sofregit de tomata i ceba ja s’havia diluït i tot plegat tenia un color rosat... faltava poc per saborajar-lo. Ja està quasi llest, va dir en Ramon, afegiré el rap i cap a taula. El primer que els hi posaran fou all i oli. Crec que, a part del lloc el que els va fer quedar aquí per mig segle, va ser la cuina senzilla i meravellosa de Calella.
Text de Joan Cortey
